Un carrer del Rei En Jaume vibrant

Per Luis Fernández

 

El noms dels carrers, els monuments, les fronteres de la ciutat ens conten la nostra història. Son part important de la formació del imaginari mític col·lectiu del nostre poble. Abans del segle XIX l’onomàstica urbana pertanyia al poble, ell s’encarregava de la denominació, i la tradició i el costum, del seu arrelament. Els oficis, les esglésies i monestirs, els hostals, l’aspecte del carrer i  sovint personatges populars o persones distingides, com sants o nobles, formaven part d’este corpus. Però els personatges històrics, Reis i Herois,  no hi formaven part. No en València. De fet, en el plànol de Tomàs Vicent Tosca de 1704, l’únic personatge històric que apareix en la toponímia de la ciutat  es el Cid, que te dedicat un Portal al costat de lo que hui es la plaça del Temple (Roselló, 2003). Però tot va canviar al segle XIX amb l’arribada del Estat Liberal i la seua necessitat d’honrar la memòria dels seus prohoms.

Un carrer per al Rei En Jaume

Com he dit abans, l´Estat Liberal, amb la desamortització de Mendizabal de 1836, va propiciar el canvi d’una ciutat conventual a una ciutat burgesa. Els antics convents foren enderrocats per a donar pas a les primeres actuacions urbanístiques del nou regim. En Valéncia, sobre els terrenys de l’antic convent de monges de La Puritat es produix, lo que Josep Sorribes descriu com el projecte més important de reforma urbana de la primera meitat del segle XIX: La construcció d’un barri residencial unitari (Sorribes, 2007) (fig. 1)

IMG_4303

 

Figura 1. Conjunt residencial unitari del Carrer Moro Zeit.

I es en este context polític  i en este nou barri, on l’any 1843 es produix un fet històric en la toponímia de la ciutat. Per primera  volta s’anava a posar a 3 carrers, noms relacionats a un mateix fet històric: La Conquesta de València. I lo que es més important, per primera vegada anava a aparèixer el nom  d’un rei al nomenclàtor de la ciutat: El carrer del Rei En Jaume. Segons l’acta de  l’Ajuntament Constitucional de Valencia de la sessió del 18 de Maig de 1843 s’aprova nomenar: «Calle del Moro Zeit la que va desde el Tros-alt a la de Santa Teresa por atravesar justamente el terreno sobre el que estaba edificado el palacio que tenia este Rey Moro anterior a la conquista del Rey Don Jaime I de Aragón. A la calle que desde el Tros-alt se dirige a encontrar la que baja desde la calle de Cuarte a la continuación de la de las Monjas se denomina de la  Conquista, fundado también en los recuerdos históricos. A la otra calle que desde la de Cuarte va a encontrarse con la continuación de la de las Monjas, como nombre análogo a espresada epoca sea conocida con el nombre de Calle del Rey D. Jaime [sic]1».(Fig. 2).

Localización Convent Puritat

 

Figura 2. Superfície aproximada ocupada per l’antic Convent de la Puritat (sense contar l’hort)  en roig i els 3 nous carrers oberts, en negre, sobre la trama actual.

Sense dubte podem afirmar que la ciutat de Valencia li va dedicar un dels seus millors carrers,  un carrer de nova planta i en un lloc privilegiat de la ciutat (entre el carrer de Cavallers i el Mercat) al Rei Conqueridor, mite històric i referent monàrquic més important, fins i tot quan no hi havia cap carrer dedicat a cap monarca o personatge històric. I a mès, en el mateix lloc on tenia el seu palau el governador almohade Abu Zaid.

En 1850 es va acabar de construir el nou barri, un conjunt unitari d’estil academicista (fig.3) obra de l’arquitecte Antonino Sancho, destinat a la classe mitja burgesa (Simó, 1983). Cal destacar també que en este carrer es va construir, l’any 1853, el segon teatre en importància de la ciutat, el Teatre Princesa, on el famós saineter valencià Eduard Escalante va estrenar quasi totes les seues obres, fent d’este  barri un dels més populars de la ciutat.

Puertas img

Figura 3. Portes dels edificis que formen el conjunt academicista dels carrers Rei En Jaume,Moro Zeit i Conquesta.

Fent memòria, recuperant l’autoestima.

Han passat, guerres, repúbliques i dictadures, riuades i actuacions urbanístiques ruïnoses, ha passat més de segle i mig. El Teatre Princesa es va deixar morir, només queda el solar. El conjunt en general a sobreviscut a la piqueta i ara es un barri tranquil, d’esquenes al rebombori de les nits del Tossal. El carrer del Rei En Jaume roman.

Pot ser a primera vista el trobem un carrer indigne per a tal figura. Molta gent s’escandalitza. Volen un canvi en el nomenclàtor. El mateix Sanchis Guarner proposà retolar l’actual plaça de l’Ajuntament en el nom de Jaume I. L’últim en alçar la veu en este sentit va ser Eugeni Alemany en el seu discurs d’obertura de les Jornades de València Vibrant. Llevar-li el nom de Jaume I a eixe carrer, seria llevar-li un trosset d’història al corpus onomàstic urbà del cap i casal. I els valencians no estem per a perdre, ja hem perdut massa.  Ausiàs March, el nostre poeta més universal, va a passar de tindre un carrer al barri del Carme (l’actual carrer del Bisbe En Jeroni) a donar nom a la pista de Silla. Enginyeria toponímica al servici dels politics. Una aberració. Els carrers estrets i pintorescs del centre històric per a personatges històrics, les noves avingudes per a fets i persones més actuals.

Molts veïns, turistes curiosos, gent d’ací i d’allà no coneixen la història. València, els valencians, no tenim la necessitat d’inventar històries. Per que història ne tenim, i molta. Sols cal contar-la i posar-la en valor.  Cal contar per que eixe carrer i no un altre. Per que en eixe lloc. Dignifiquem la nostra toponímia, dignifiquem la nostra ciutat.

Propostes per a una rotulació vibrant

La rotulació dels carrers es importantíssima per a la identitat d’una ciutat. ¿Que ens conta una ciutat quan passegem pels seus carrers?, ¿Que transmitix respecte als seus referents i fets històrics?, ¿Que sentim els valencians al passejar pel cap i casal?. No frivolitze. La neteja i  peatonalització dels carrers, la reordenació del tràfic, la recuperació de espais morts per a ús veïnal, l’equipament social i cultural, etc. Son necessitats de primer ordre, això be ho saben els partits politics. El nomenclàtor, la toponímia urbana, no obstant, sempre a sigut menyspreada i utilitzada per uns i altres per a legitimar les seues ideologies. De açò també en saben.  La Ciutat Vella necessita un canvi urgent en els ròtuls, de forma i de lloc. Més expressius, més explicatius. Tenim molts exemples a Espanya i Europa, però això dona per a un altre article.

El carrer del Rei En Jaume pot ser necessita  un tractament especial. La seua escultura està en la plaça d’Alfons el Magnànim, expliquem per que el seu carrer està ací.  Amb la història i l’entorn tenim ingredients més que suficients. Disposem d’un cantó magnífic per a deixar volar la imaginació: Rei En Jaume – Moro Zeit. Jo me’ls imagine donant-se la mà com a bons aliats que foren. (Fig. 4).

IMG_4301

Figura 4. Cantó dels carrers Rei En Jaume i Moro Zeit propici per a l’ornat públic.

El Convent de la Puritat, la casa del governador almohade, l’actuació urbanística del segle XIX, el Teatre Princesa, etc.  tot mereixeria una menció. Uns taulells en una de les fronteres dels edificis, per exemple. El PEPRI (plà especial de protecció i reforma interior) del barri de Velluters contempla la protecció de l’antic hort del Convent de la Puritat dins de la mansana formada pels carrers Quart, Rei En Jaume, Moro Zeit, Murillo i Palomar, on s’ha trobat part del mur de l’antic convent i patrimoni botànic digne de ser conservat. Esta actuació urbanística seria l’excusa perfecta per a dignificar l’entorn del carrer Rei En Jaume. Retrobar-lo per a la ciutat. Mostrar-lo orgullosos als forasters i visitants. Xicotetes actuacions que ens poden ajudar a tornar a creure que un altra València es possible. Tornar a vibrar en la nostra ciutat. Tornar a emocionar-nos en ella.

 

Notes

1. Arxiu Històric Municipal de València, Actes i Documents, 1843, sessió del 18 de maig. Acord número 730, p. 137.

Bibliografia

Rosselló, V.M., 2003. La toponímia urbana de la València de 1704 segons el plànol de Tomàs Vicent Tosca. El Plano de Valencia de Tomás Vicente Tosca (1704), 133-158.

Sorribes, J., 2007. València (1808-1991). En trànsit a gran ciutat. Valencia:  Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

Simó, T., 1983. Valencia Centro Historico. Guía urbana y de arquitectura. Valencia: Instituto Alfonso el Magnánimo.

Anuncios
Un carrer del Rei En Jaume vibrant

2 comentarios en “Un carrer del Rei En Jaume vibrant

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s