Àngels i Federic

Com he dit més d’una vegada, la guia de carrers urbans ens parla de la nostra història, en general, dels fets i personatges que han protagonitzat els nostres passatges més memorables. I en este sentit, el nomenclàtor valentÍ no deixa de sorprendre’m. En cada racó, en el carrer o barri més insospitat, apareix un retall de la nostra història passada o present, que gràcies a un simple rètol, romandrà perenne per sempre en la nostra memòria.

Però les figures a què honrem i perpetuem en els nostres carrers no tenen per què ser sempre les d’il·lustres escriptors, magnànims reis o metges cèlebres. A vegades la toponímia ens regala xicotetes històries de personatges anònims, que no ho van ser tant i que darrere del rètol amaguen fets singulars dignes de ser recordats. Persones com Federic Feases i Àngels Brull, orgull d’un barri que va demanar a crits que foren immortaliltzats en la guia de carrers.

UN CARRER PER A ÀNGELS I FEDERIC

El 2 de juny de 1989 la regidora del Grup Valencianista-Unió Valenciana de l’Ajuntament de València, Pepita Ahumada, presentava una moció per a retolar un carrer del barri del Cabanyal-Canyamelar amb el nom de “Carrer d’Àngels i Federic”. En la dita moció, Pepita Ahumada al·legava que “la recent defunció (d’Àngels i Federic) ens ha donat a conéixer dos jóvens valencians preocupats per la problemàtica de la seua ciutat i molt especialment del barri de què eren veïns i on eren persones tremendament conegudes i apreciades pel seu esforç compromés i decidit en la protecció dels valors que havien configurat a eixa mateixa barriada”.

rètol passatge Àngels i Federic

L’Ajuntament finalment va accedir a la retolació 4 anys després de la moció de Pepita Ahumada i va anomenar com “Passatge d’Àngels i Federic” un xicotet carrer de vianants de nova planta fora del barri del Cabanyal però en el límit entre este i el barri d’Aiora, paral·lel al carrer de Jeroni de Montsoriu i perpendicular a José Aguilar.

JÓVENS, LLUITADORS I COMPROMESOS

Federic Faeses i Carrión i Àngels Brull i Gregori van morir un fatídic 25 de febrer de 1989 als 22 anys d’edat, però a pesar de la seua insultant joventut, el seu treball i amor per València i el Cabanyal va deixar una profunda empremta que encara perdura en la ment, no sols d’aquells que van compartir la seua vida i ideals, sinó també dels seus veïns i conciutadans.

Fede y Angi
Federic i Àngels

El seu valencianisme, integrador i cohesionador, va impregnar les seues vides i es va erigir com a font i fi de tots els seus actes. La seua prematura mort va privar al valencianisme polític, segons protagonistes actuals, de dos actors que es presumien principals.

L’activitat literària de Federic li va reportar diversos reconeixements i en l’actualitat es concedixen premis de narrativa amb el seu nom. La mort va truncar la seua carrera universitària però la Facultat de Filologia li va concedir la llicenciatura a títol pòstum. Ambdós van ser anomenats fills predilectes del Cabanyal a petició dels veïns, que van acudir en massa a despedir-los en el cementeri del barri. Ningú podrà negar puix, que van ser magnànims en el compromís, cèlebres defensors dels seus ideals i il·lustres veïns de la ciutat. I reconforta vore com així ha sigut reconegut en este, moltes vegades miserable, nomenclàtor nostre.

UN VENT DESOLADOR

El dissabte 25 de febrer de 1989 es va produir el pitjor episodi de vents huracanats que es recorda en la ciutat de València. Eixa vesprada va haver-hi ratxes de fins a 120 Km/h que continuen marcant una fita en el registre climàtic local. La caiguda d’arbres, tanques publicitàries i parts d’edificis ruïnosos va ser els que més danys va causar. Incendis, carreteres tallades, paralització del trenet, vols suspesos, flotes amarrades. Milions d’euros en pèrdues i pitjor encara, 5 morts i 10 ferits, en un balanç sense parangó des de llavors.

Aquella vesprada, Angi i Fede van assistir a una de les tertúlies del Cabanyal on tractaven temes diversos, entre ells les millores urbanes del barri. Al finalitzar el debat, ambdós van acostar a casa a dos contertulians en el Seat 127 de Fede i van continuar el trajecte fins a les seues. Va ser llavors, quan al girar pel carrer de l’Arquitecte Alfaro, el vent va derrocar sobre el cotxe un mur de l’abandonada fàbrica de Cerveses L’Àguila.

Hui, aquella fàbrica de Cerveses és el poliesportiu del Cabanyal-Canyamelar, com a tal vegada haurien somiat Fede i Angi, però moltes de les ferides del barri que els preocupaven seguixen obertes. Almenys, un rètol, en un amagat carrer d’un barri que no va ser el seu, ens continua recordant que queda molt per fer i que continuen havent-hi xicotetes històries i grans fets als que aferrar-se.

passatge d'Àngels i Federic
El passatge d’Àngels i Federic en l’actualitat
Anuncios
Àngels i Federic

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s