LUIS CORSET, L’HORTICULTOR DESAGREUJAT

El passat mes de gener, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Valéncia va facilitar una llista amb els noms de 44 dones que passarien a formar part de la guia de carrers de la nostra ciutat. Molts d’estos noms esborraran vestigis franquistes dels nostres carrers, però per a això, la primera cosa que ha de fer-se és corroborar, amb estudis rigorosos i ben documentats, que els personatges en qüestió, que seran suprimits, mereixen tal afront. Perquè és un deshonor per a València i el seu nomenclàtor que encara figuren certs personatges en la seua guia de carrers, però un error en l’elecció dels què han de ser eliminats, també produiria un dany irreparable a l’honor dels agreujats i les seues famílies.

Al llarg de la història, la instrumentalització del nomenclàtor de carrers per part de les autoritats locals i estatals per a transmetre una sèrie de valors i idees als ciutadans ha sigut molt habitual, sobretot en èpoques on els règims polítics estaven interessats a perpetuar-se al capdavant de l’Estat (Martínez, 2003). En estes èpoques, els canvis en el nomenclàtor es produïen sobretot entre topònims que no estaven en concordança amb el règim de torn i els que si ho estaven.

Però a vegades, els canvis de noms de carrers no tenen un matís ideològic sinó que són fruit de la desídia i el desconeixement. Alguns d’estos canvis s’efectuaven per la simple consideració de vulgar i indigne de certs topònims, que a posteriori s’han demostrat tan dignes i honorables com el substitut. Gran part d’eixos topònims es van perdre en el calaix de la indiferència, però altres van ser desagreujats i van tornar als nostres carrers. Este és el cas del personatge que hui ens ocupa, l’horticultor Luis Corset i Royo.

 

Luis Corset i l’Hort de Russafa

L’Hort de Russafa. Així és com era conegut el gran jardí que durant quasi tota la segona mitat del segle XIX va ocupar una àmplia zona del nord del dit poble (ara barri) , en la que hui seria el carrer de Dénia, arribant des del carrer Russafa fins a la de Cadis. La sobrietat del nom porta implícita la seua importància en una zona tan famosa per les seues hortes i jardins com ho era Russafa. El plànol topogràfic de València de 1883 no oferix lloc a dubtes, el jardí es localitza perfectament, ressaltat entre la trama urbana i l’horta limítrof.

Montaje plano 1883 zoom
Plànol topogràfic de Valéncia de 1883. A la dreta ampliat el requadre roig on es troba el desaparegut Hort de Russafa i el carrer de Corset

 

Este famós jardí era obra i propietat de Luis Corset i Royo, valencià, natural i veí del llavors, municipi de Russafa. Pioner de l’horticultura ornamental, els seus bulbs, el seu jardí rústic i la seua alqueria, situada dins de l’hort, en el cantó dels actuals carrers de Cadis i Dénia, són, en 1849 els mas famosos de la ciutat.

Anteriorment, en 1836, Corset escriu un Catàleg de Plantes i Flors que és considerat el primer que es publica a València i segurament en tota Espanya. També, per eixes dates, arrenda l’antic claustre davanter del Convent de Sant Domènec i ho dedica a la cria de figueres de pala per a cultivar sobre ells la cotxinilla amb què s’obté un extracte de color roig o carmesí (Rodríguez, 1996).

Els seus vivers d’arbres fruiters i els passejos de plantes de totes les espècies eren visita obligada de la burgesia i l’aristocràcia valenciana en les jornades festives. Inclús el Duc de Montpensier va visitar ambdós horts de Corset en 1852.

Com ens conta Aurora Rodríguez en el seu llibre “historia de los jardines valencianos”, Corset va morir al voltant de 1870 sense descendència, però el seu fecund pas per la història de la jardineria valenciana va deixar una profunda empremta, tant en els seus companys horticultors, que prompte seguirien els seus passos, com en els veïns del poble de Russafa, que no van tardar a batejar com a carrer de Corset al carrer que partint des de la mítica plaça del Contrast es dirigia fins a l’alqueria on residia el seu il·lustre veí i on va crear el gran jardí conegut com l’Hort de Russafa.

 

Les festes de la Regió de 1927

A finals del segle XIX, Russafa, a petició dels seus veïns, va tornar a ser annexada a València i esta no va tardar a fagocitar-la amb els seus plans d’eixample i el seu ràpid creixement. Durant este període, l’obertura de nous carrers i els canvis en el nomenclàtor van ser constants, però el nom de Corset va perdurar, inclús amb la nova alineació del carrer, que ja es projectava rectilínia i paral·lela a la Gran Via de Germanies fins a arribar al mur que la separava de les vies del ferrocarril. Però res és etern en esta València nostra.

Recorte plano 1922
Plànol d’eixample de Francisco Mora de 1924. A pesar de les noves alineacions al barri de Russafa, encara es conservava el carrer de Corset.

Al maig de 1926, a la calor del fervor regionalista que es vivia en la ciutat després que un any abans els alcaldes de les tres capitals de província valencianes consagraren l’Himne de l’Exposició com a Himne Regional, es va instaurar la Festa de la Regió. Així, eixa mateixa primavera de 1926 es tornen a donar cita a València, les màximes autoritats de Castelló i Alacant, a les que s’unixen les de Sogorb i Alcoi amb la intenció de batejar amb els noms de les quatre poblacions altres tants carrers acabats d’obrir darrere de la plaça de bous, en els solars que deixava la desapareguda via fèrria que creuava l’eixample en direcció a Tarragona.

L’any següent, en 1927, van ser Borriana i Dénia les ciutats triades per a ser homenatjades en la guia de carrers de la nostra ciutat dins dels actes de celebració de la festa de la Regió. Les vies seleccionades per a ser retolades amb els noms de Dénia i Borriana van ser els carrers “En Projecte” número 24 i 25, respectivament, del pla d’eixample que havia projectat l’arquitecte Francisco Mora en 1907. No obstant això, el carrer numero 24 del dit pla ja havia sigut retolat en 1923 amb el nom de Comte d’Altea, però només el tram comprés entre Jacinto Benavente i Martí, ja que en el pla de Mora, la continuació d’eixe carrer en línia recta cap a les vies, a l’altre costat de Russafa, també va ser numerada amb el número 24. És a dir, el carrer conegut amb el nom de Corset, considerat com a continuació de Comte d’Altea, va ser numerat com un carrer en projecte més al no considerar-se oficial el nom de l’horticultor i per tant era susceptible de ser batejada amb un nou topònim, com així va ser, amb el nom de Dénia.

El més greu és que l’antropònim de Corset es va perdre per sempre del barri de Russafa per la ignorància i la desídia dels dirigents de torn. Ningú es va preocupar de saber qui era i perquè eixe carrer havia sigut batejat, pels propis veïns, amb el nom de Corset. Simplement se li va considerar un nom vulgar i inclús un erudit de la toponímia valentina d’aquella època, com va ser Godofredo Ros, va justificar el canvi en el nomenclàtor, reduint i enlletgint el nom de Corset al de “el huerto de un francés que llevaba ese apellido”1.

Carrer Déna-Cadis
Carrer de Dénia cantó amb Cadis en l’actualitat. No hi queden rastres de l’Hort de Russafa.

Una simple reparació: la plaça l’Horticultor Corset

En els anys 60 del segle passat, amb la ciutat en plena voràgine del desenvolupisme, els noms per a retolar els carrers de nova planta eren requerits a desenes. El llavors cronista de la ciutat i erudit valencià Francesc Almela i Vives, que era l’encarregat de supervisar i facilitar al negociat d’estadística una relació amb els topònims seleccionats, va proposar el de Luis Corset. Almela, gran coneixedor de la història toponímica de la ciutat, va adjuntar, en la seua proposta de 1964, una xicoteta biografia amb tots els mèrits de Corset, i al final d’esta va afegir: ”A Corset se le dedicó la calle llamada así hasta que se le impuso el nombre de Denia. Dedicarle otra calle sería una simple reparación. Y parece indicado que esta otra calle estuviera en la zona de Ruzafa”2

Rótulo Corset

Finalment, el nom de Luis Corset va ser reparat retolant-se una plaça amb el seu nom, però la intenció d’Almela de que es fera en la zona de Russafa va ser ignorada. La plaça de l’Horticultor Corset va anar a parar al barri de la Petxina, molt lluny d’on va estar el seu famós hort, desvirtuant-se així el topònim. Els valencians vam recuperar per a la nostra ciutat la memòria d’un fill il·lustre, però vam perdre un topònim excepcional que feia referència, no sols al personatge, sinó als jardins i horts que tanta fama havien donat al poble de Russafa durant el segle XIX i que ara, sense restes físiques ni toponímiques del lloc, corre el risc de caure en l’oblit.

Plaça horticultor Corset
Plaça de l’Horticultor Corset en el barri de la Petxina en l’actualitat.

NOTES

1.- GODOFREDO ROS: “Nuestras Calles”. Article sobre el carrer de Dénia publicat en la “Voz de Valencia” al febrer de 1928.

2.- ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE VALÉNCIA: Expedient de retolació de carrers nº 497 de 1964.

 

 

REFERENCIES 

MARTINEZ DEL CAMPO, Luis (2009): La construcción de identidades colectivas a través de la toponimia urbana. VI Congreso de Historia local de Aragón. Saragossa, Institución Fernando el Católico.

RODRÍGUEZ GARCÍA, Aurora (1996): Historia de los jardines valencianos. Valéncia, Edicions Marí Montañana.

Anuncios
LUIS CORSET, L’HORTICULTOR DESAGREUJAT

2 comentarios en “LUIS CORSET, L’HORTICULTOR DESAGREUJAT

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s