UN NOM PER A UNA ESCOLA

Els noms dels carrers, de les séquies, de les esglésies i dels col·legis, tots els topònims que formen el nostre xicotet univers urbà o rural, ens ajuden a situar-nos i localitzar llocs, però també ens fan empatitzar amb el nostre entorn. L’elecció del nom adequat, ja siga per a una nova via o per a una institució pública de recent construcció, que amb el temps arrelarà en els nostres barris i formarà part del nostre patrimoni onomàstic, hauria de tindre l’atenció dels professionals que vetlen per la conveniència dels noms que es van a instal·lar en el nostre imaginari simbòlic.

El nou col·legi públic conegut com CEIP número 100 del carrer Puerto Rico de Russafa no té nom oficial i fa uns mesos, des del mateix col·legi i l’AMPA, es va llançar una campanya per les xarxes socials per a decidir, per mitjà de votació popular, qual era el preferit pels veïns, estudiants, pares i claustre de professors.

CEIP 100 Russafa
Pati de la nova escola de Russafa, coneguda provisionalment com CEIP nº 100.

Segons el blog de l’AMPA, el claustre de professors havia proposat quatre noms: Barri de Russafa, Poeta Al-Russafi, Mestre Ripoll i Mercé Viana, mentres que els pares i mares de l’AMPA havien proposat el nom de la mestra Bonaventura Clavero. Després, durant les votacions, van sorgir noms com el de l’escriptor Josep Valor, el del pedagog Gonzalo Anaya o el de Puerto Rico, per ser este el carrer on s’ubica el centre.

És d’agrair a l’AMPA i al claustre, l’exercici democràtic en l’elecció del nom del seu nou centre, però no és menys cert, que l’Ajuntament, a través d’Acció Cultural, del Cronista Oficial o d’alguna ponència creada ex professo, hauria de facilitar una relació consensuada de personatges i fets dignes de donar nom a un col·legi, igual que han fet amb les 44 dones que a no molt tardar, donaran nom a altres tants carrers de la nostra ciutat.

 

TOPÒNIMS REITERATIUS I POC ADECUATS

I amb açò, no estic dient que els noms proposats pel col·legi i l’AMPA siguen poc dignes, ni de bon tros. Més be al revés, em pareix una llista molt completa i francament, precisa i idònia. L’únic matís són els criteris finals a l’hora de dilucidar a qui correspondrà l’honor de donar nom a un col·legi, siga el CEIP 100 o altres que es troben en la mateixa situació en la nostra ciutat. I si, igual que un comité d’experts de la Universitat està decidint a qui es neteja dels nostres carrers per haver instigat l’alçament del 36, existix algú a què es preocupe d’orientar i assessorar en estos temes.

Per exemple, dels noms proposats pel propi CEIP caldria dir que el poeta Al-Russafi ja té dedicada en el barri un carrer i dos biblioteques. El mestre Ripoll, encara que allunyat del barri, també té dedicada una plaça. Russafa, el nom del barri, a banda de carrer i passeig ja dóna nom a un altre col·legi de formació professional. I posar-li el nom del carrer on se situa el col·legi, Puerto Rico, pot facilitar la seua localització, però en cap cas es tracta d’un topònim idoni per a una institució educativa.

DONA, MESTRA I VINCULADA AL BARRI

Sincerament, si de la meua humil opinió depenguera el nom del CEIP 100 o la realització d’un llistat amb propostes de personatges per a donar nom a institucions públiques d’ensenyança, el primer criteri que exigiria, hui en dia, és que el personatge en qüestió fóra dona, per a intentar suavitzar el gran desequilibri que existix actualment respecte als col·legis públics el del qual titular és un baró.

I és que, igual que passa en el nomenclàtor de carrers, tan sols el 3% dels col·legis de la ciutat de València, sense comptar els dedicats a santes i verges, porten el nom d’una dona. Les pedagogues Angelina Carnicer, Sara Fernández i Raquel Payá, l’escriptora Concha Espina i la religiosa Luz Casal, són les úniques dones que figuren en les fronteres dels nostres centres d’ensenyança primària.

Pedagoga i mestra, també hauria de ser un requisit, encara que no indispensable. Pareix que allò adequat per a ser titular d’un col·legi és un mestre, igual que per a donar nom a un hospital allò més apropiat són els metges, però òbviament cabrien professionals de qualsevol disciplina que amb el seu treball i esforç hagen donat exemple a la comunitat i el nom de la qual dignifique i puga ser honrat en les escoles públiques. Els escriptors, matemàtics, cartògrafs, poetes, etc. per tant, també tindrien cabuda.

I la vinculació del topònim amb la zona i l’entorn és també molt important. Ja ho ressaltem en l’entrada dedicada a l’horticultor Luis Corset i ho tornem a subratllar ara. Un carrer dedicat a un personatge que va nàixer, va viure o va morir en ell, com poden ser el d’Eduardo Escalante o Cirilo Amorós, per posar dos exemples coneguts, concedixen al topònim el valor afegit del veïnat i l’arrelament, i ajuda a la conciliació entre la història compartida i l’imaginari col·lectiu

 

BUENAVENTURA CLAVERO ARÉVALO

Buenaventura Clavero Arévalo, és el nom proposat per l’AMPA per a donar nom al CEIP núm. 100 de València. Bonaventura Clavero passa per ser la primera mestra de xiquetes de Russafa, allà per mitjan del segle XIX i una de les damnificades del terrible accident que va tindre lloc en l’Escola d’Instrucció Primària, del llavors poblat de Russafa, el 2 de juny de 1863. Les escoles, situades on actualment es troba el col·legi Balmes, es van vindre baix tan sols cinc mesos després de ser inaugurades, causant la mort del mestre Francisco Javier Aguilar i de 10 dels seus alumnes d’entre quatre i deu anys d’edat. Un d’eixos xiquets, Ventura Esperáfico Clavero de huit anys, era fill de la mestra de xiquetes, Bonaventura Clavero, que es trobaven en l’ala reservada per a les dones que no va patir cap contratemps.

El gest heroic del Mestre Aguilar durant el desallotjament de l’escola, unit a l’afecte que li professaven els veïns de Russafa, va propiciar que es retolara amb el seu nom el mateix carrer que va vore alçar el seu centre escolar i on finalment va morir. Fa 3 anys, al juny de 2013, es va col·locar una placa en la façana del col·legi Balmes recordant el 150 aniversari del succés i va servir, com menys, per a tornar a posar en relleu la història educativa de València, de Russafa i d’un dels seus primers protagonistes.

Placa laudatoria Mestre Aguilar
Placa situada a la façana del CEIP Balmes recordant el 150 aniversari de l’enfonsament de l’Escola de Xiquets de Russafa.

La mestra Bonaventura Clavero, que va perdre el seu fill en l’accident, va continuar lluitant pels drets educatius de les xiquetes de Russafa, tal com s’arreplega en un escrit dirigit per ella mateixa al Governador Civil en 1863, on reclama “se habilite un local per a las 150 alumnas matriculadas”1. La primera Mestra de Xiquetes de Russafa, que també va patir la negligència de constructors i polítics i que va continuar exercint i exigint una escola digna, complix amb tots els requisits perquè el seu nom quede immortaliltzat en una institució educativa del barri. En el CEIP núm. 100, per exemple.

 

 

1.- Dades extretes de Godofredo Ros, Els nostres Carrers, del diari La Voz de Valencia de 1928 i de José Miguel Giménez Guarinos, que va escriure un article per al Llevant EMV davall el títol “Don Francisco Javier Aguilar Solaz” en 2013.

Anuncios
UN NOM PER A UNA ESCOLA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s