ELS CEGOS DEL CARRER MUSEU

No tinc per costum, en este blog de toponímia, urbanisme i cultura popular valenciana, abordar la història urbana de carrers i barris del centre històric de la ciutat de València. No perquè no em parega interessant o necessari, que sens dubte ho és, si no, sobretot perquè és la zona que més rius de tinta ha fet córrer de totes i quantes componen l’espai urbà del Cap i Casal. Els seus passatges i anècdotes ja han sigut molt trillades en multitud de llibres, guies i anecdotaris, començant pels més grans de la toponímia valentina, com Orellana, Boix, Llombart, Carboneres, Lamarca, etc. passant pels estudiosos més contemporanis com Corbín i finalitzant amb la quantitat de blogs i pàgines web que actualment se centren en esta part de la ciutat. En la perifèria i la seua evolució urbana vaig trobar, no obstant això, un camp abonat però quasi intacte.

Però hui farem una excepció, i aprofitant que és el dia internacional dels museus, ens endinsarem en el barri del Carme per a descobrir els amagatalls d’una de les seues principals vies, la que continuant el carrer de Roters ens porta fins al Portal Nou i antigament fins el Bordell i que en l’actualitat està retolada, precisament, amb el nom de Museu.

Carrer Museu retol
Rètol del Carrer del Museu

 

LA PORTERIA DEL CARME, SANTA TERESA I EL MUSEU

Encara que de traçat antic, el carrer hui conegut com a Museu ostenta el seu nom tan sols des de 1873, quan l’erudit romàntic i aleshores cronista de la ciutat, Vicente Boix, va proposar un canvi en certs carrers de la ciutat els noms del qual eren considerats vulgars o poc apropiats. Entre ells el del carrer de la porteria del Carme pel de carrer del Museu.

El topònim porteria del Carme feia referència, com no podria ser d’una altra manera, a la porta d’entrada principal a l’antic convent del Carme, el mateix pel qual ara s’accedix al nou centre museístic que alberga les dependències del dit ex convent. Les entrades o porteries d’alguns convents van ser topònims de primer orde en la València del segle XVIII, ja que en eixa època trobem carrers com a porteria de Sant Agustí, porteria de Sant Cristòfol, porteria de la Companyia i porteria de les Monges de Santa Tecla.

 

Porteria del Carme
La porteria del Carme en l’actualitat.

 

Anterior a este topònim, el carrer també va ser conegut amb el nom de carrer del Carme, homònim a la plaça adjacent i en clara al·lusió al convent de Carmelites Calçats. I, en menor grau i temps, també es fa referència a ell com a carrer de Santa Teresa, a causa del retaule de taulellets de Manises del segle XVIII que es troba en una fornícula adossada al mur del centre i en el que està representada Santa Teresa de Jesús.

 

Santa Teresa Museu Carme
Retaule de Santa Teresa de Jesús al mur de la façana del Centre del Carme.

 

El canvi de nom que va proposar Boix a finals del segle XIX ve justificat pel fet de que en 1836 i arran de la desamortització de Mendizabal, el convent del Carme es convertira en Museu Provincial de Pintura. Després de la Guerra Civil, el Museu de Belles Arts junt amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va passar a la seua ubicació actual en Sant Pius V. En l’actualitat, el Museu del Carme és un centre dependent del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i per tant, el nom del carrer que ho jalona, el carrer del Museu, continua estant vigent.

 

LA CONFRARIA DELS CEGOS

Un altre dels noms que va rebre este carrer del Museu i que va quedar gravat en els annals de la història al ser el topònim que el pare Tosca va immortaliltzar en el seu famós plànol, és el de carrer de la Confraria dels Cegos. Esta confraria, que pareix va tindre la seua seu en este carrer des del segle XIV, va estar molt vinculada al barri, primer a la desapareguda església de la Santa Cruz i posteriorment a la del Carme, on es va traslladar la primera al ser derrocada en 1844.

Tal com ens recorden Solaz i Corbín, antigament a València els invidents es dedicaven a recitar pregàries i narrar gestes en qualsevol racó de la ciutat. Era una estampa típica vore als cegos guiats per xiquets o gossos recorrent la ciutat. Alguns d’ells, guitarra en mà, se situaven en els llocs més concorreguts, com les places de la Seu o del Mercat, recitant romanços i tragèdies en la seua llengua materna valenciana, que després venien en plecs de cordell, un gènere literari popular on s’arreplegaven els dits col·loquis i històries i que en el segle XVIII i XIX els suposava una gran font d’ingressos.

Ciegos-en-la-Catedral-de-Valencia_-Dibujo-de-Doré-1880
Cegos en la Catedral de València. Dibuix de Doré de 1880. Arxiu de Rafael Solaz.

 

També eren sol·licitats en moltes esglésies i pobles de la contornada de la ciutat per a cantar missa i resar oracions, ja que a causa del seu gran oïda i la seua destresa per a tocar instruments, realitzaven estos oficis amb gran magnificència i solemnitat. Per este fet, els cegos que es guanyaven la vida cantant i orant, eren coneguts com a Cegos Oracioners o Paternòsters.

No era fàcil la vida dels invidents en aquella època, on inclús no era rar vore pels carrers a cegos accidentats o carregant amb desvalguts, on el primer posava les cames i el segon, la vista. La confraria dels Cegos va ser en eixos temps, “…un verdader Pare i Mare dels pobres (hòmens, i dones) que es troben privats d’un sentit tan principal com és la vista.” (Orellana, 1924) . I tan coneguda era per la seua labor que, primer el poble i després el pare Tosca, ens van llegar per sempre el nom del carrer de la Confraria dels cegos o simplement, carrer dels cegos o cechs, per a la història de la cartografia i la toponímia de la nostra ciutat.

 

REFERÈNCIES

Orellana, Marcos Antonio (1924): Valencia antigua y moderna. Acción Bibliográfica Valenciana, Valencia.

Anuncios
ELS CEGOS DEL CARRER MUSEU

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s