EL BLUES DEL CINE “LOS ÁNGELES”

El Llatzaret de Monteolivete, on es tractava pacients amb malalties infeccioses es va traslladar en 1720 prop del port, al sud de la desembocadura del riu Túria, per a facilitar el seu aïllament i el trasllat dels malalts que arribaven en vaixell a la ciutat. La zona on es va instal·lar el nou Llatzaret estava formada per barraques disseminades entre hortes i era coneguda com la Punta d’En Silvestre, però prompte el nom de la nova institució va anar arrelant i va passar a denominar a tota aquella partida de la ciutat, que amb el temps es va deformar fonèticament donant lloc al topònim Natzaret.

“Los Ángeles” va ser durant 20 anys el cine del barri. Situat a esquenes de l’antic quarter de la Guàrdia Civil de Natzaret des de mitjans dels anys 60 del segle XX, este cine de 450 localitats va projectar els millors títols de l’època, actuant de focus cultural dins d’un barri assotat per les tragèdies naturals i la marginació política i social. Però la pàgina més important que es va escriure en este cine res va tindre a vore amb el sèptim art i sí amb les reivindicacions socials i la lluita veïnal.

planta cine los angeles
Plànol en planta del Cine “Los Angeles” de Natzaret. Font: http://www.prospectosdecine.com.

 

CARRERS DE LA GENT

El respecte per la toponímia històrica és a Natzaret un fet simptomàtic. Els carrers Majors, Alta i Baixa de la Mar i el del Canal, entre altres, són autèntics fòssils, fites en el nomenclàtor urbà d’una ciutat i les seues pedanies que fa temps van perdre gran part d’este patrimoni toponímic. Però també és molt significatiu a Natzaret l’ús del nomenclàtor urbà per a homenatjar personatges populars del barri. Rètols de gent anònima que no obstant això ajuden a mantindre viva la memòria d’un poble en constant lluita contra el desarrelament.

Tal és així, que fa poques dates es va retolar oficialment a Natzaret un nou carrer i com no podia ser d’una altra manera, va ser dedicat a un personatge popular del barri, Josep Mª Tena Artola, un dels treballadors que més implicació va tindre per a dur a terme la construcció d’un grup de cases barates per als tramviaris a Natzaret en 1916. A més, el seu nom s’unix als de Francisco Falcons i Manuel Andrés, altres dos tramviaris que retolen els dos carrers que flanquegen el popular barri, oficialment denominat d’Alfons XIII, però popularment conegut com el barri dels Tramviaris. Poques cases queden ja d’este peculiar barri, a penes 4 o 5, però els noms dels carrers, autentica guia de personatges populars i toponímia històrica, sempre ens recordarà qual va ser el seu origen.

Rótulo calle Jose Maria Tena Artola
Rètol del nou carrer del tramviari Josep Mª Tena Artola.

 

LA TRAGÈDIA QUE VA ESPERONAR AL BARRI

Com hem vist, la vinculació de Natzaret amb la seua guia de carrers és més que evident. Però on més patent es fa és en la placa d’un carrer, límit occidental del poblat que fa referència a l’accident succeït el 10 de febrer de 1976 en la porta del Cine “Los Ángeles”, i que va suposar un punt d’inflexió de la història recent del barri.

Aquell dimarts un grup de veïns s’havia citat en el cine “Los Ángeles”, que havia sigut cedit gratuïtament per a l’ocasió, amb el llavors alcalde Miguel Ramón Izquierdo per a exposar-li les preocupacions i reivindicacions que tenien sobre el barri. Ramón Izquierdo, que òbviament encara seguia influït pels esquemes del franquisme, ara es mostrava més obert al diàleg i pregonava als quatre vents la seua intenció d’acostar l’Ajuntament al poble, cosa que no havia fet en el seu anterior mandat, entre setembre de 1973 i gener de 1976.

Entre les reivindicacions que esperaven l’Alcalde eixa vesprada, no faltarien els problemes habituals que en aquella època tenien molts dels barris de la perifèria de la ciutat: falta de clavegueram, pavimentat de carrers, neteja i cobriment de séquies, xabolisme, etc. Però una de les coses que més preocupava els veïns era la falta de senyalització viària i l’intens tràfic de vehicles no autoritzats i de gran tonatge que transportaven fustes per tota la barriada.

La reunió estava convocada a les 19:30h, però unes hores abans, un tractor amb remolc que transportava il·legalment un tronc de grans dimensions i mal estibat, va bolcar en el carrer del Canal quan es disposava a girar cap a la del Castell de Pop. El tronc, com si d’una premonició macabra es tractara, va caure just davant de la porta del Cine “Los Ángeles” on desgraciadament es trobava Isabel Nebrada, una coneguda veïna del barri de 36 anys d’edat i mare de tres fills, causant-li la mort.

Recorte Levante Isabel Nebrada
Retall de la primera plana del diari Levante del 11 de febrer de 1976. HMV.

 

Els veïns, consternats, es van reunir per a tallar l’accés al barri de vehicles perillosos i van impedir que la Guàrdia Civil retirara el tronc fins a l’arribada de l’Alcalde. La reunió es va celebrar finalment en un cine replet de públic i davall una gran tensió, que va trencar en emoció durant el respectuós minut de silenci.

Aquell tràgic esdeveniment va suposar un abans i un després en el barri. L’Associació de Veïns de Natzaret es va formalitzar eixe mateix dia i un dels seus primers actes va ser la demanda d’un carrer en honor a Isabel, que sense voler es va convertir en símbol de la lluita de tot un barri. En 1979 el primer Ajuntament democràtic va oficialitzar el nom de Isabel Nebrada al nomenclàtor possant-li el nom a un carrer en projecte paral·lel al del Canal, a escassos metres del Cine “Los Ángeles”.

Rótulo calle Isabel Nebrada
Rètol del Carrer dedicat a Isabel Nebrada.

 

Des de llavors moltes coses han passat en el barri. Una història repleta de moltes llums i alguna ombra. Des de llavors, a Natzaret, el barri marítim que es va quedar sense mar, continuen sonant les notes d’aquell blues, la tornada del qual va començar a escriure’s en el cine “Los Ángeles”.

 

 

Anuncios
EL BLUES DEL CINE “LOS ÁNGELES”

Un comentario en “EL BLUES DEL CINE “LOS ÁNGELES”

  1. Fernando dijo:

    No coneixia la història d’Isabel, trista.
    El carrer per cert, és una d’eixes injustícies, en este cas sembla que casual, d’un carrer virtualment invisible, ja que ningú viu allà, tot són accesos secundaris. Vorem si en una hipotètica nova vida del barri, d’ací a potser 100 o 200 anys, els locals comercials poden acollir alguna cafeteria… no ho vorem nosaltres.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s