JOAQUÍM MANUEL FOS, L’ESPIA DEL MOARÉ

Molts, per no dir la majoria dels rètols i plaques dels carrers de València no ajuden a comptar la ciutat. La vaguetat dels seus rètols impedix que fluïsca el discurs històric, per un altre costat tan ric i variat, de la nostra memòria urbana. Els noms de carrers i places s’han preferit curts i de fàcil lectura per damunt de qualsevol altra consideració, tant per part de l’administració com per part dels veïns, la qual cosa en molts casos ha acabat desvirtuant una part fonamental de la toponímia urbana: el reconeixement del personatge i per tant les seues obres i els valors que volen ser transmesos a la societat.

És a dir, economitzar les lletres que contenia el rètol era una de les premisses, i no sols per a ajudar a la seua lectura sinó també per a estalviar en costos, ja que el preu de la placa depenia en gran manera del nombre de caràcters. Així ho testifica un pressupost de principis del segle XX de la famosa Ferreteria “La Campana” dirigit a l’Ajuntament on advertix: “Quan continga més de sis lletres, haurà d’augmentar-se la grandària de la placa i per consegüent el preu”.

Per tant el nostre protagonista de hui tenia totes les de perdre quan en 1872 el cronista de la ciutat, Vicent Boix, va decidir canviar diversos noms de carrers del centre històric, entre ells el de Boninfant, i va proposar dedicar-se’l a l’industrial seder Joaquín Manuel Fos, immortaliltzat en el rètol del carrers amb un concís: Carrer Fos.

retrato-joaquin-fos-cams
Retrat de Joaquim Manuel Fos custodiat al col•legi d’Art Major de la Seda.

ESPIONATGE INDUSTRIAL EN EL SEGLE XVIII

Ni el breu rètol ni el recòndit carrer del barri del Carme amb entrada per la plaça homònima, fan justícia a la peculiar i intensa vida del seu titular, el popular industrial valencià Joaquín Manuel Fos (València, 1730-1789) , protagonista d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el segle XVIII valentí.

Fos va nàixer en el mateix barri de Velluters, en el si d’una humil família dedicada, com no podia ser d’una altra manera en aquella època, a la fabricació de sedes. El seu esperit emprenedor ja despuntava abans d’esposar-se amb la filla d’un important comercial seder valencià, però va ser llavors quan per fi es va aventurar a emprendre una empresa que portava anys rondant-li el cap.

palacio-fos
Palau de Fos, situat  al carrer d’En Bany numero 36 del barri de Velluters. Desaparegut en l’actualitat. Arxiu: J.L. Corbín Ferrer.

 

Segons els seus biògrafs, Fos estava obsessionat amb la tècnica usada a Europa per a conferir a les sedes un dibuix en forma d’ones d’aigua coneguda com a moaré. El seu interés per esta i unes altres tècniques li va portar a organitzar un viatge per tot el continent per a conéixer i importar els avanços industrials en esta matèria i així ajudar a promocionar i impulsar l’Art Major de la Seda en la seua ciutat natal. Però la seua expedició no transcorreria per llits normals.

Per a poder accedir a les noves tècniques usades en els tallers i fàbriques europees, Fos va pensar que hauria de fer-ho d’incògnit i per a això va fingir la seua pròpia mort i un canvi d’identitat. Un bon dia de març de 1752, avisats tan sols la seua dona i el seu confessor de tan atrevida estratègia, el nostre protagonista va partir cap a Gandia, i a l’altura de la Devesa del Saler va matar al seu cavall i va arruixar l’escena amb sang de gall, simulant el seu propi assassinat. Allí mateix es va canviar de roba i amb un passaport fals a nom d’un cert José del Castillo va partir amb vaixell cap a Barcelona, des d’on va donar el bot a Paris i a la resta del continent.

A França va treballar com a empleat i criat en algunes de les fàbriques de teles més importants del país, sobretot de París i Lió, on va prendre bona nota de les tècniques utilitzades. Després de quatre anys va tornar triomfant a València, i va implantar amb tal èxit les noves tècniques, que Ferran VI li va atorgar la franquícia de fabricació de moarés i el títol de Premsador de la Real Casa.

 

UN IL·LUSTRAT POLIFACÈTIC

Però les gestes de l’ínclit Fos no van quedar ací, i a pesar del seu èxit va continuar viatjant per tot el món amb la intenció d’aprendre totes les tècniques usades en l’estranger. Disfressat de pelegrí va recórrer Itàlia, Alemanya, Holanda, va arribar fins a Damasc i Constantinoble i inclús el comerç amb ultramar li va portar a Cuba.

Ja a València va contribuir a la fundació de les Escoles Pies en la ciutat i una de les campanes de l’església va ser batejada “Joaquím” en el seu honor. La seua fama anava en augment i el seu bon quefer va ser reconegut en 1776 al ser anomenat vocal de la Real Junta de Comerç i Inspector General de les Fàbriques de Seda de València, la qual cosa va suposar una espenta enorme per a l’art major de la seda, degut en gran part a la rígida normativa que va imposar per a evitar teles mal teixides. Per tot això, Carles III li va concedir el títol de Marqués de Sant Joaquim i va ingresar a la Real Societat Econòmica d’Amics del País.

En 1777 va ser anomenat Alcalde de Barri, des d’on va impulsar la creació d’un cos de Vigilants Nocturns. Aprofitant la quantitat d’hòmens desocupats a causa del reial decret que va abolir la fabricació de focs d’artifici en el Regne, Fos va proposar la creació d’este cos, conegut popularment com Serenos, a imatge i semblança d’altres ciutats europees. El seu èxit va ser tal, que la idea va ser prompte exportada a Madrid i Barcelona. També va impulsar l’enllumenat públic, va instal·lar una fàbrica de tisores per als draps d’Alcoi, va escriure un manual per a la fabricació de moarés i inclús es va atrevir a proposar la desviació del  riu Túria per a poder construir un gran port en la seua desembocadura.

 

cuerpo-de-serenos
Cos de Vigilants Nocturns de València coneguts com “Serenos”. Arxiu: valenciablancoynegro.blogspot.com

 

Joaquín Manuel Fos, autèntic eminent de la València del segle díhuit, va morir en 1789 i va ser inhumat en el mateix barri que li va veure nàixer, en la seua estimada església del Pilar. La seua mort, com la seua vida, no va estar exempta de mites i llegendes i algunes biografies asseguren que va morir a causa de la gran quantitat de gelats que ingeria diàriament, tant a l’estiu com a l’hivern. Este gran personatge valencià, inclús en la seua mort, ens va deixar un buit per a l’anècdota. El seu bell palau del carrer d’En Bany, en ple barri de Velluters, va desaparéixer amb la piqueta del desenvolupisme del segle XX, però el seu record perdurarà en la fràgil memòria dels seus conciutadans en l’acabat de restaurar Col·legi de l’Art Major de la Seda i en aquell carreronet del barri del Carme de rètol breu i concís, el carrer Fos, al que caldria afegir: L’espia il·lustrat.

 

iglesia-del-pilar
Església del Pilar, en l’actualitat, on està soterrat Joaquím Manuel Fos.
Anuncios
JOAQUÍM MANUEL FOS, L’ESPIA DEL MOARÉ

2 comentarios en “JOAQUÍM MANUEL FOS, L’ESPIA DEL MOARÉ

  1. Mariló Gradolí dijo:

    Com sempre magnífic article. Una vida per ser novel·lada i una història de la ciutat a la qual ens obris la curiositat. Passejarem pel carrer Fos. Enhorabona!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s